Benvinguts!


Aquest és un bloc per compartir
llibres i obres literàries útils en les assignatures de Ciències Socials, mitjançant ressenyes, comentaris, observacions, material per treballar amb aquestes obres... Aquest lloc vol tindre un caràcter participatiu, així que si tens cap proposta, comentari, obra que vullgues comentar, etc., escriu a o deixa els teus comentaris en el bloc. Benvingut!

divendres, 26 de juny de 2015

Climate Changed

Autor: Squarzoni, Philippe
Edició: Abrams ComicArts (New York)
Pàgines: 473 + índex
Edició: 2014

Aquest llibre és una reflexió profunda sobre el canvi climàtic, sobre les seues causes i evidències, però i sobretot, una reflexió sobre les seues conseqüències -algunes d'elles inevitables i ja evidents, i sobre la responsabilitat que cada un de nosaltres tenim. 
L'autor ens conta, en paral.lel, el seu procés de creació i l'evolució dels seus plantejaments, accions i contradiccions en tant que persona afectada i a l'hora culpable d'un procés de destrucció lent però innexorable. No és sols una cerca de culpables, sinó de responsabilitats compartides i que moltes voltes no volem acceptar com a nostres. 
De cara l'alumnat és una molt bona obra per reflexionar sobre les causes i què és aixó del canvi climàtic. Estan molt ben exposades i resulten fàcils d'entendre -potser més que a molts llibres de text tradicionals, ja que com l'autor també les desconeixia les exposa de forma molt assequible, sense perjudici de la seua exactitud, de forma que no sols realitza un llistat, sinó una anàlisi en profunditat de com s'originen i les seues interrelacions. I el mateix es pot dir de l'estudi que fa sobre les seues conseqüències, molt complet i polièdric. Açò completa de forma meravellosa allò que els alumnes puguen aprendre a, per exemple, assignatures com Geografia.
Més enllà de les qüestions més científiques, el llibre convida a profundes reflexions sobre el nostre paper i actituds davant aquest problema que de no tractar de forma adequada pot esdevindre en la propera gran extinció en massa. En aquest sentit pot ser sense dubte de molta utilitat en aquelles assignatures on s'haja de reflexionar sobre el medi ambient i el paper de cada un de nosaltres davant aquestes problemàtiques.
Un llibre sense dubte molt interessant. Més enllà de la seua utilitat educativa, la seua lectura resulta molt enriquidora i entretinguda. Una vegada entres en ell, no el pots deixar. I per moments és terrible. Ens enfronta als nostres comportaments, al nostre egoisme. D'alguna manera tots tenim la nostra part de culpabilitat. I això no és fàcil de digerir!!

dissabte, 20 de desembre de 2014

Sin novedad en el frente

Im Westen nichts Neues
Remarque, Erich Maria (1929)
Edició: Edhasa, 2009. Traducció al castellà: Judith Vilar.

Soy joven, tengo veinte años, pero no conozco de la vida más que la desesperación, el miedo, la muerte y el tránsito de una existencia llena de la más absurda superficialidad a un abismo de dolor. Veo a los pueblos lanzarse uno contra otros, y matarse sin rechistar, ignorantes, enloquecidos, dóciles, inocentes. Veo a los más ilustres cerebros del mundo inventar armas y frases para hacer posible todo eso durante más tiempo y con mayor refinamiento. Y, al igual que yo, se dan cuenta de ello todos los jóvenes de mi edad, aquí y entre los otros, en todo el mundo; conmigo lo está viviendo toda mi generación. ¿Qué harán nuestros padres si un dia nos levantamos y les exigimos cuentas? ¿Quá esperan que hagamos cuando llegue una época en la que no haya guerra? Durante años enteros nuestra tarea ha sido matar; éste ha sido el primer oficio de nuestras vidas. Nuestro conocimiento de la vida se reduce a la muerte. ¿Qué más puede suceder después de esto? ¿Y qué será de nosotros?

Pot ser una de les novel·les més crues, més sagnants i més humanes mai escrites. Un llibre imprescindible, crític, desolador, on sols hi trobem humanitat en la relació entre els seus protagonistes. El futur de tota una generació perdut, tal i com el protagonista expressa cruament en el fragment de l'obra. Tot un seguit de milions de existències marcades íntimament per la mort, per l’abandó, i on el futur ja no existeix sinó en forma de gran i espantosa incògnita: ¿Qué más puede suceder después de esto? ¿Y qué será de nosotros? Marcadament antibel·licista, pot ser no tant per raons exposades directament o per un posicionament ideològic, sinó pels propis fets, per la vivència diària al front, a les trinxeres i als hospitals, o a una rereguarda que ha perdut qualsevol sentit. I això, pot ser, és el més terrible: no calen explicacions o raons, sols observar. Sols que un soldat te conte la seua història... 

I no paga la pena xarrar-hi més. Llegiu-la, fins i tot varies vegades. De segur que ho fareu. I de segur que la recomanareu.


*En aquest curs estic trballant sobre l'obra amb l'alumnat de 4t ESO. Val a dir que el llibre ha estat un èxit. Estant encantats amb ell, no dubteu en utilitzar-lo a classe. Funciona. Ací vos deixe un enllaç on s'integra el treball de classe i el projecte:
http://crononautae.blogspot.com.es/2014/12/res-de-nou-al-front-de-loest-im-western.html


Més sobre l'autor i l'obra:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Erich_Maria_Remarque
http://es.wikipedia.org/wiki/Erich_Maria_Remarque

També hi podeu trobar informació a:
http://danielgenis.com/elbiblionauta/res-de-nou-al-front-de-loest/
Versió en PDF de la novel·la:
Sin novedad en el frente PDF

dilluns, 24 de novembre de 2014

Los surcos del azar

imagenAutor: Roca, Paco
Edició: Astiberri
Pàgines: 328
1a edició: 2013

La fantàstica història dels lluitadors republicans espanyols que entraren els primers amb la Novena Companyia durant l'alliberament de París en la Segona Guerra Mundial. La història comença amb la fugida a bord del carboner britànic Stanbrook d'un gran contingent de republicans tan sols 4 dies abans que finalitzara la Guerra Civil espanyola. Des d'Alacant, al nord dÀfrica, als camps francesos del que pocde temps després serà la França col·laboracionista de Vichy; després a lluitar a Àfrica mateix i a Europa amb les tropes de De Gaulle per finalment entrar en París. Una història deliciosa que corre paral·lela a la narració de la investigació que de primera mà fa l'autor a França, on s'entrevista amb un dels supervivents.
Sense dubte és un llibre, còmic o novel·la gràfica, tant se val, que pel seu contingut, per la forma com està tractat i pel fantàstic guió de Paco Roca, que cal llegir per recordar. El seu ús en classe tant en 4t de Secundària com en Batxillerat de segur que pot funcionar. A través d'aquesta obra es poden tractat des dels aspectes més purament històrics a qüestions relacionades amb l'ètica, les dictadures, els exiliats, la repressió... de forma que pot ser transversal a diferents assignatures de Ciències Socials, si bé en aquest aspecte més ètic i moral MAUS és per a mi el gran referent.
Ací podeu trobar una entrada del professor José Luis Redondo sobre còmics on es tracta el tema de les dictadures i els exiliats -i on apareix també aquesta novel·la gràfica. Jo vaig a mirar de llegir-me els que encara no han caigut en les meues mans!
http://recursosgeograficos.com/2014/02/27/los-surcos-del-azar-exilios-y-dictaduras-en-las-novelas-graficas/

Continuem!




diumenge, 16 de novembre de 2014

¡Puta guerra!

(www.normaeditorial.com)
Autor: Tardi, Jacques; Verney, Jean-Pierre (dossier annex)
Edició: Norma Editorial
Pàgines: 144

Dades de l’obra original
Tit.  orig.: Putain de guerre!


1a edició: 2014




He llegit pocs còmics tan colpidors com el que ací vos deixe. Per als que ja heu gaudit -si és que aquesta paraula se pot aplicar a la novel·la de Remarque- de Res de nou al front de l'oest, vos podria dir que aquesta és la "perfecta" plasmació gràfica dels sentiments que ens transmet l'autor alemany. Per als que encara no ho heu fet, primerament demanar-vos encaridament que la llegiu, i en segon lloc, comentar-vos que en Puta guerra! trobareu un còmic colpidor, punyent, impactant i dur, molt dur... i necessari.

Al igual que Remarque, Tardi ens transporta de forma dolorosa a les vivències d'un soldat, en aquest cas francés, de la Gran Guerra. I al igual que en aquella, en Puta Guerra s'observa la transformació d'una joventut nacionalista, exaltada, romàntica i, al capdavall, innocent i enganyada, en màquines que perden la seua humanitat en un conflicte que no entenen, que els és cada vegada més alié, i que, tanmateix, passa a ser el centre de la seua vida i marcarà el seu futur de forma terrible. Encara que els esdeveniments estan narrats de forma cronològica, des que els joves parteixen cap al front fins els primers efectes de la postguerra, no es tracta d'una obra on la correlació dels fets siga especialment important. No és la història, sinó els sentiments, el patiment i la transformació del soldat allò veritablement interessant i colpidor. De nou, succeeix com en la novela de Remarque, on l'ordenació cronològica dels fets es difumina, ens deixa d'interessar davant les vivències i la deshumanització (i en alguns casos "rehumanització") dels joves soldats.
Un còmic que trobe que, sense dubte, podrem explotar a classe o, com a mínim, recomanar a l'alumnat d'Història contemporània tant de 4t d'ESO com de Batxillerat. Tant el guió com les imatges ens poden servir per ajudar a mostrar la realitat del conflicte quan parlem de la vida quotidiana dels soldats a les trinxeres, quan deixem de parlar de les seues causes estructurals i en parlem de la realitat que va suposar per a milions de joves i, en molts casos, enganyats soldats.
No vos el perdeu. Res més a dir. Una obra que llegireu i tornareu a llegir. Sense dubte, un clàssic.

dilluns, 22 de setembre de 2014

El Perfum. Història d'un assassí.



Autor: Patrick Süskind
Edició: Seix Barral, 2014
Col·lecció: Booket
Pàgines: 308

Dades de l’obra original
Tit.  orig.: Das Pafum. Die Geschichte eines Mörders
1a edició: 1985

El Perfum. Historia d’un assassí és, potser, més coneguda actualment i sobretot entre la gent més jove, per la pel·lícula del mateix nom estrenada l’any 2006 i protagonitzada, entre altres, per Ben Whishaw en el paper de Grenouille i Dustin Hoffman en el de Giuseppe Baldini, i dirigida per Tom Tywer. Es tracta d’una bona pel·lícula inspirada en el bestseller de 1985 escrit per Patrick Süskind, i que reflecteix l’atmosfera que transmet la novel·la de forma molt encertada, evidentment amb les eines pròpies del cinema.

Tanmateix, al meu parer, les imatges de la pel·lícula són superades per aquelles que el lector pot recrear en la seua imaginació a partir de les detallades descripcions de l’autor... i no cal llegir massa fulls per patir ràpidament quasi una mala gana amb la descripció olfactiva de la ciutat de París al segle XVIII!

“Els carrers pudien a fems d’animals, els patis interiors, a orina, els forats de les escales pudíen a fusta podrida i excrements de rata; les cuines, a col podrida y greix de carner; les cambres sense ventilació feien pudor a pols florida; els dormitoris, a llençols greixosos, a edredons humits i a la penetrant i dolça olor dels orinals. [...]” (trad. pròpia) (capítol 1).

Precisament aquest és un dels temes que aquest llibre pot permetre treballar: la vida quotidiana i les condicions higièniques i insalubres de les urbs europees del segle XVIII. Al capítol 1 se pot trobar una llarga i terrible descripció de la situació general, de la ciutat de París i del mercat situat sobre el Cimetière des Innocents. Veritablement esgarrifosa!

Altre lloc comú que es tracta en explicar el final de l’Antic Règim és la Il·lustració. En l’obra de Süskind també trobem referències a aquest moviment, a vegades, des de l’òptica d’un tradicionalista com Baldini com una crítica certament còmica des del nostre punt de vista (capítol 11); en altres moments, com la caricatura dels cientifisme del moment, on la Raó, la Ciència passen a ser considerades les noves divinitats i tot, absolutament tot ha de ser raonat i científicament provat, per més que aquestes explicacions no deixen de ser a l’hora, ridícules. Aquest extrem apareix representat pel marqués de Taillade-Espinasse a partir del capítol 30.

Un altre aspete que també apareix a l’obra, concretament al capítol 41 i que pot resultar il·lustratiu de cara a la comprensió de les característiques socials de l’Antic Règim és la descripció de les intencions i objectius de Antoine Richis, el pare de Laure (i si voleu saber qui és Laure... vos llegiu el llibre, que no es tracta de ser un “spoiler”!). Un burgés enriquit amb un objectiu clar en la seua vida: emparentar-se amb alguna família noble en decadència o necessitada de riqueses, i per tant disposada a mesclar el seu llinatge amb uns burgesos no privilegiats, però tremendament rics que en eixe moment passarien a la condició de privilegiats.

A la web de l’editorial dedicada a recursos educatius al voltant dels llibrets que té editats el recomanen per a 2n de Batxillerat. És cert que per les crues descripcions que fa l’autor en determinats punts del llibre l’edat més adient és la dels estudiants de 2n de Batxillerat, però ben orientat pot ser aprofitat en 1r i fins i tot en 4t d’ESO (com a mínim alguns fragments que poden provocar curiositat i interès per aproximar-se a l’obra sencera). Per altra banda, em sembla que és més adequat en aquests dos últims cursos i no en 2n de Batxillerat pel temari propi de l’assignatura d’Història. En 4t d’ESO i en 1r de Batxiller el temari d’inici del curs on es tracta l’Antic Règim i l’aparició de les idees il·lustrades em sembla més adequat per introduir el llibre que no la Història exclusivament espanyola de 2n de Batxillerat.

En resum, una obra que cal llegir, i que se pot emprar perfectament per il·lustrar la convulsa i apassionant època del final de l’Antic Règim. I encara que en alguns moments és un llibre excessiu, precisament aquest excés ben orientat pot resultar atractiu per als estudiants, i al final conduir-los a llegir, que és del que es tracta!

...i sols recordar-vos que aquest llibre, com molts altres, el podeu trobar a les vostres biblioteques! Visiteu en aquest mateix bloc la pàgina dedicada a les biblioteques "Les teues biblioteques" i aprofiteu-les!

dijous, 26 d’abril de 2012

Romeu i Julieta


Autor: William Shakespeare
Títol original: The Most Excellent and Lamentable Tragedie of Romeo and Juliet (1597)

Aquesta vegada cal parlar d’ un clàssic de la literatura universal, Romeu i Julieta.
 
Tal volta siga la història d’ amor més coneguda i més vegades representada al cine i al teatre arreu del món. Protagonitzada per dos joves enamorats, aquests voran condicionat el seu amor per l' enemistat que tenen les seues famílies. Durant els no més de cinc dies que en els que transcorre la història, els dos enamorats intenten desesperadament i amb la complicitat d’ alguns personatges trobar moments per estar junts. Amb una redacció àgil i amb tocs d’ humor, Romeu i Julieta faran l’ impossible per viure el seu amor entre mig de l’ odi que es professen les seues dos famílies: Els Capuleto i els Montesco. 

Amb un final més que tràgic, Romeu i Julieta és una de les obres més destacades de William Shakespeare, que també ens ha deixat obres interessants com Hamlet o Macbeth.

Molts són els aspectes que apareixen a l’ obra i que ens exemplifiquen com va ser el segle XVI, marcat  pel Renaixement: 

La ciutat de Verona, exemple destacable de les florents ciutats del Renaixement italià;  les dos famílies burgeses enfrontades per la lluita dels seus interessos; i per últim,  l’ exaltació de l’ amor, la búsqueda de la felicitat i la bellesa a través del model del Carpe Diem, ideal fonamental de l’ home del Renaixement que s’ ha convertit en el centre del món.


dijous, 16 de febrer de 2012

Júlia


Autora: Isabel-Clara Simó
Edició: Bromera, 2009
Col·lecció: Esguard
Pàgines: 281

Lents però segurs continuem amb el bloc...
L'obra que tenim ara entre mans és ja un clàssic de la literatura valenciana contemporània. La història de Júlia, una jove treballadora d'una fàbrica tèxtil de l'Alcoi, ens serveix de fil conductor d'una història que ens mostra de forma ben clara la situació dels obrers a les fàbriques durant la segona meitat del segle XIX, les relacions socials entre treballadors i burgesos, les aspiracions de cada un dels grups socials, les tensions i afinitats polítiques del moment... Es tracta doncs, d'una obra molt adient per entendre com era una ciutat industrial com Alcoi en aquells moments, els processos d’industrialització, la nova societat de classes liberal sorgida en la primera meitat de segle i ara marcada per les noves relacions laborals, on la penúria de les classes obreres s'oposa al luxe d'una burgesia industrial amb aspiracions de modernitat.
Júlia és una obra fàcil de llegir -i no en sentit pejoratiu, sinó tot el contrari!, que enganxa des dels inicis. La història de Júlia comença d'alguna manera el 1873 amb els successos revolucionaris coneguts com "el Petroli" (o el "Petrolio", que diuen en castellà), si bé el repàs que se fa de la vida de Josep Romeu, l'amo de la fàbrica,  ens permet sobrevolar la història de bona part del segle XIX:

Agustí Albors, el Pelletes

Severí Albarracín
-Jo? No rés. Demà obriré la fàbrica. Miraré d'estar present sense que es note massa, faré cara riallera, però com sempre. Mire, jo vaig nàixer l'any d'Espartero. Així que vaig viure anys d'això que diuen llibertat. I recorde perfectament la Vicalvarada i el que en aquell moment en digueren "era de llibertat". He passat la Gloriosa. No puc recordar, en canvi, la revolució de Pantaleón Boné...

Després de la proclamació de la Primera República Espanyola, les aspiracions frustrades dels treballadors i els anarquistes, porten a la vaga revolucionaria a la ciutat, que fins i tot va ser "governada" durant uns dies el juliol de 1873 per un "Comité de Salut Pública" dirigit per Severí Albarracín. Les aspiracions dels obrers i la vaga acabaren en unes jornades tràgiques i sagnants, on, per exemple, perd la vida Agustí Albors, el Pelletes, alcalde republicà de la ciutat. El pare de Júlia, Pep el de l'Olla, visqué i patí tot eixos esdeveniments, i Júlia, aleshores una xiqueta, ho va veure de prop. I aquesta experiència la marcà per tota la vida.
Els incendiaris del Petroli violen una fèbrica (La Ilustración Española y Americana, 1873)



No anem a anar més enllà en l'argument, que tampoc no es tracta de descobrir massa coses per aquells que encara no l'heu llegida... Simplement afegir una frase de l'autora en el pròleg de les noves edicions: 
M’han dit que Júlia, el personatge, és el paradigma de la dona forta; però no m’han dit que també és una joveneta freda i ambiciosa. 
I tant que ho és... però no l'única!


La 5a edició de Bromera inclou un apèndix amb continguts històrics elaborat per Àngel Beneito i Francesc X. Blay, del col•lectiu Gea-Clio. En aquest ens expliquen aspectes relacionats amb la industrialització d'Alcoi, el context socioeconòmic de la novel•la i els fets de la Revolució del Petroli que ens permeten una millor comprensió de l'obra. A més a més, en la plana web de l'editorial Bromera podem trobar una fitxa de treball molt interessant:http://www.bromera.com/tl_files/propdidac/31/31011.pdf

Enllaços d'interés:
http://www.omnium.cat/ca/article/julia-i-les-dones-treballadores-d-alcoi-3780.html

Més sobre la Revolució del Petroli:
http://www.alicantevivo.org/2007/12/agust-albors-i-la-revolu-del-petroli.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_del_Petroli
 
Sobre l'autora:
http://www.escriptors.cat/autors/simoic/pagina.php?id_sec=40

el llibre a la plana web de l'editorial:
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-propostes-didactiques/items/juliaesguard.html?id_fitxa=

"L'arrastrà" d'Agustín Albors, el Pelletes. Una vegada mort, l'alcalde fou mutilat i arrossegat pels carrers d'Alcoi. Quadre de Ramón Castañer, Alcoi. Volem agrair a la família el permís concedit per reproduir aquesta obra.


 








divendres, 27 de gener de 2012

Cuando Hitler robó el conejo rosa

Autora: Judith Kerr
Edició: Santillana, 2005
Col·lecció: Alfaguara Juvenil
Pàgines: 264

Dades de l'obra original
Tit. orig.: When Hitler stole pink rabbit
1a edició: 1972


– ¿Cómo vas a ser tú enemigo de Alemania? Ya sabrás que han quemado todos tus libros.
– Estuve en muy buena compañía –dijo papá.
– ¿Qué libros? –pregunta Anna–. Yo creí que los nazis sólo se habían llevado nuestras cosas..., no sabía que las hubieran quemado.
– Estos que decimos no eran los libros que tenía tu padre –dijo el tío Julius–. Eran los libros que ha escrito. Los nazis encendieron hogueras por todo el país y quemaron allí todos los ejemplares que pudieron encontrar.
– Junto con las obras de varios otros autores distinguidos –dijo papá–. Tales como Einstein, Freud, H.G.Wells...


 
En aquesta novel•la juvenil, de marcat caràcter autobiogràfic, l'autora, Judith Kerr, ens narra la història d'Anna i la seua família. La inevitable arribada al poder del partit nacionalsocialista d'Adolf Hitler el 1933 després de l'incendi del Reichstag, provoca la fugida de tots els seus membres, primer el pare, un conegut escriptor i intel•lectual, i després de la mare i els germans Anna i Max. Els més optimistes, com l'oncle Julius opinen que tot açò és massa exagerat, i que simplement passaran un quants dies de vacances en Suïssa fins que la situació se calme... rés més lluny de la fosca realitat a la que s'abocava Europa... La fugida els portarà a refugiar-se primer en la neutral Suïssa, després en França i finalment a fugir a Anglaterra. Durant tots aquests viatges coneixeran gent, creixeran i aniran, d'alguna manera, prenent consciència de tot allò que està succeint.

Una obra senzilla i fàcil de llegir, orientada als lectors més joves, i que tanmateix, pot ser per aquesta senzillesa, t’ enganxa i te manté atent al proper pas de la família i a les experiències d'Anna i Max. Per davall de la història principal, apareixen diferents personatges que amb les seues opinions i comentaris ens dibuixen un esborrant de l'Europa del moment i el posicionament del poble davant tots aquests terribles fets. Al contrari que en altres obres, com les ja referides Maus o Magneto, en aquesta història no anem a trobar els fets més sagnants, com la qüestió de les matances i tortures als camps de concentració, sinó una fugida “més neta” on qualsevol referència a tot allò que estan patint els jueus en el territori del Reich és llunyana, difusa, silenciosa i silenciada (i pot ser és açò el que, d'alguna manera, les fa terribles).

Alfaguara ens ofereix una interessant guia per treballar aquest llibre i que pot aportar molt bones idees per la seua lectura i utilització en classe. Consulteu-la al següent enllaç: Fitxa d'activitats i lectura d'Alfaguara



PS: Vull agrair a Paula Martínez que me recomanara i me deixara el llibre... moltes gràcies!

dilluns, 19 de desembre de 2011

La Flecha Negra


The Black Arrow: A tale of two roses (1888)
Stevenson, Robert Louis
Editorial Planeta. Biblioteca Mundial de Grandes Aventuras, 1987  

Tal volta, l’ autor d’ aquest llibre, Robert Louis Stenvenson, siga més conegut per altres obres com La isla del tesoro o El extraño caso del Dr Jekyll y Mr Hyde , però aquesta novel·la la Flecha Negra, va ser l’ única vegada  en la que aquest autor va atrevir-se a escriure sobre l’ època medieval amb un magnífic resultat.
La Flecha Negra es desenvolupa durant la Guerra de les dos Roses (1455-1485) que va dividir l’ Anglaterra medieval en dos bàndols: el de la Casa dels York (identificats amb una rosa blanca) o el de la Casa dels Lancaster (identificats amb una rosa roja).
El protagonista és Dick Sheldon criat d’ un xicotet senyor feudal caracteritzat per l’ avarícia i la crueltat i aspirant a cavaller, que es vorà envoltat en un seguit d’ intrigues i lluites feudals, després d’ haver perdut al seu pare en estranyes circumstàncies.
Aquesta és la típica novel·la d’ època medieval on es barreja tant l’ aventura èpica com el romanticisme i com última nota curiosa, destacar que abans de publicar-se en llibre ( al 1883) aquesta novel·la va ser publicada per capítols com un serial a una revista de l’ època, al igual que Sin noticias de Gurb llibre del qual també hem parlat a aquest bloc.



Abel Blasco

Finis Mundi


Finis Mundi
Gallego, Laura
Editorial SM, 1999

Aquesta novel·la, relata la història d’ un monjo de l’ ordre de Cluny (Míchel) que l’ any 997 d. C.  es veu afectat per les segones invasions. Els hongaresos han acabat cremant el seu monestir i ell acaba fugint, però emportant-se també uns pergamins de Bernat de Turíngia on es revela que a l’ any 1000 arribarà la fi del món. Per evitar-ho Míchel deurà reunir tres eixos: el del Passat, el del Present i el del Futur.
A partir d’ aquesta trama intrigant, l’ autora del llibre, la valenciana Laura Gallego, ens farà un relat d’ aventures ambientat en la part més obscura de l’ època medieval, aquella que temia l’ arribada de la fi del món en l’ any 1000 i que va viure les penúries i les guerres amb especial crueltat.
Així també, la descripció de paisatges medievals que van des de la Península Ibèrica fins a les Illes Britàniques és també molt completa i ens pot ajudar a conèixer molt millor aquesta època històrica a partir d’ una novel·la d’ aventures.
Laura Gallego García, va nàixer a Quart de Poblet (València) en 1977, escriptora des dels 22 anys és una de les autores de novel·la juvenil més seguides d’ Espanya, Finis Mundi va ser el seu primer llibre i va ser guanyador del premi Barco de Vapor al 1998.



Abel Blasco