Benvinguts!


Aquest és un bloc per compartir
llibres i obres literàries útils en les assignatures de Ciències Socials, mitjançant ressenyes, comentaris, observacions, material per treballar amb aquestes obres... Aquest lloc vol tindre un caràcter participatiu, així que si tens cap proposta, comentari, obra que vullgues comentar, etc., escriu a o deixa els teus comentaris en el bloc. Benvingut!
________________________


El Perfum. Història d'un assassí.



Autor: Patrick Süskind
Edició: Seix Barral, 2014
Col·lecció: Booket
Pàgines: 308

Dades de l’obra original
Tit.  orig.: Das Pafum. Die Geschichte eines Mörders
1a edició: 1985

El Perfum. Historia d’un assassí és, potser, més coneguda actualment i sobretot entre la gent més jove, per la pel·lícula del mateix nom estrenada l’any 2006 i protagonitzada, entre altres, per Ben Whishaw en el paper de Grenouille i Dustin Hoffman en el de Giuseppe Baldini, i dirigida per Tom Tywer. Es tracta d’una bona pel·lícula inspirada en el bestseller de 1985 escrit per Patrick Süskind, i que reflecteix l’atmosfera que transmet la novel·la de forma molt encertada, evidentment amb les eines pròpies del cinema.

Tanmateix, al meu parer, les imatges de la pel·lícula són superades per aquelles que el lector pot recrear en la seua imaginació a partir de les detallades descripcions de l’autor... i no cal llegir massa fulls per patir ràpidament quasi una mala gana amb la descripció olfactiva de la ciutat de París al segle XVIII!

“Els carrers pudien a fems d’animals, els patis interiors, a orina, els forats de les escales pudíen a fusta podrida i excrements de rata; les cuines, a col podrida y greix de carner; les cambres sense ventilació feien pudor a pols florida; els dormitoris, a llençols greixosos, a edredons humits i a la penetrant i dolça olor dels orinals. [...]” (trad. pròpia) (capítol 1).

Precisament aquest és un dels temes que aquest llibre pot permetre treballar: la vida quotidiana i les condicions higièniques i insalubres de les urbs europees del segle XVIII. Al capítol 1 se pot trobar una llarga i terrible descripció de la situació general, de la ciutat de París i del mercat situat sobre el Cimetière des Innocents. Veritablement esgarrifosa!

Altre lloc comú que es tracta en explicar el final de l’Antic Règim és la Il·lustració. En l’obra de Süskind també trobem referències a aquest moviment, a vegades, des de l’òptica d’un tradicionalista com Baldini com una crítica certament còmica des del nostre punt de vista (capítol 11); en altres moments, com la caricatura dels cientifisme del moment, on la Raó, la Ciència passen a ser considerades les noves divinitats i tot, absolutament tot ha de ser raonat i científicament provat, per més que aquestes explicacions no deixen de ser a l’hora, ridícules. Aquest extrem apareix representat pel marqués de Taillade-Espinasse a partir del capítol 30.

Un altre aspete que també apareix a l’obra, concretament al capítol 41 i que pot resultar il·lustratiu de cara a la comprensió de les característiques socials de l’Antic Règim és la descripció de les intencions i objectius de Antoine Richis, el pare de Laure (i si voleu saber qui és Laure... vos llegiu el llibre, que no es tracta de ser un “spoiler”!). Un burgés enriquit amb un objectiu clar en la seua vida: emparentar-se amb alguna família noble en decadència o necessitada de riqueses, i per tant disposada a mesclar el seu llinatge amb uns burgesos no privilegiats, però tremendament rics que en eixe moment passarien a la condició de privilegiats.

A la web de l’editorial dedicada a recursos educatius al voltant dels llibrets que té editats el recomanen per a 2n de Batxillerat. És cert que per les crues descripcions que fa l’autor en determinats punts del llibre l’edat més adient és la dels estudiants de 2n de Batxillerat, però ben orientat pot ser aprofitat en 1r i fins i tot en 4t d’ESO (com a mínim alguns fragments que poden provocar curiositat i interès per aproximar-se a l’obra sencera). Per altra banda, em sembla que és més adequat en aquests dos últims cursos i no en 2n de Batxillerat pel temari propi de l’assignatura d’Història. En 4t d’ESO i en 1r de Batxiller el temari d’inici del curs on es tracta l’Antic Règim i l’aparició de les idees il·lustrades em sembla més adequat per introduir el llibre que no la Història exclusivament espanyola de 2n de Batxillerat.

En resum, una obra que cal llegir, i que se pot emprar perfectament per il·lustrar la convulsa i apassionant època del final de l’Antic Règim. I encara que en alguns moments és un llibre excessiu, precisament aquest excés ben orientat pot resultar atractiu per als estudiants, i al final conduir-los a llegir, que és del que es tracta!

...i sols recordar-vos que aquest llibre, com molts altres, el podeu trobar a les vostres biblioteques! Visiteu en aquest mateix bloc la pàgina dedicada a les biblioteques "Les teues biblioteques" i aprofiteu-les!

Comentaris