Benvinguts!


Aquest és un bloc per compartir
llibres i obres literàries útils en les assignatures de Ciències Socials, mitjançant ressenyes, comentaris, observacions, material per treballar amb aquestes obres... Aquest lloc vol tindre un caràcter participatiu, així que si tens cap proposta, comentari, obra que vullgues comentar, etc., escriu a o deixa els teus comentaris en el bloc. Benvingut!

dilluns, 19 de desembre de 2011

La Flecha Negra


The Black Arrow: A tale of two roses (1888)
Stevenson, Robert Louis
Editorial Planeta. Biblioteca Mundial de Grandes Aventuras, 1987  

Tal volta, l’ autor d’ aquest llibre, Robert Louis Stenvenson, siga més conegut per altres obres com La isla del tesoro o El extraño caso del Dr Jekyll y Mr Hyde , però aquesta novel·la la Flecha Negra, va ser l’ única vegada  en la que aquest autor va atrevir-se a escriure sobre l’ època medieval amb un magnífic resultat.
La Flecha Negra es desenvolupa durant la Guerra de les dos Roses (1455-1485) que va dividir l’ Anglaterra medieval en dos bàndols: el de la Casa dels York (identificats amb una rosa blanca) o el de la Casa dels Lancaster (identificats amb una rosa roja).
El protagonista és Dick Sheldon criat d’ un xicotet senyor feudal caracteritzat per l’ avarícia i la crueltat i aspirant a cavaller, que es vorà envoltat en un seguit d’ intrigues i lluites feudals, després d’ haver perdut al seu pare en estranyes circumstàncies.
Aquesta és la típica novel·la d’ època medieval on es barreja tant l’ aventura èpica com el romanticisme i com última nota curiosa, destacar que abans de publicar-se en llibre ( al 1883) aquesta novel·la va ser publicada per capítols com un serial a una revista de l’ època, al igual que Sin noticias de Gurb llibre del qual també hem parlat a aquest bloc.



Abel Blasco

Finis Mundi


Finis Mundi
Gallego, Laura
Editorial SM, 1999

Aquesta novel·la, relata la història d’ un monjo de l’ ordre de Cluny (Míchel) que l’ any 997 d. C.  es veu afectat per les segones invasions. Els hongaresos han acabat cremant el seu monestir i ell acaba fugint, però emportant-se també uns pergamins de Bernat de Turíngia on es revela que a l’ any 1000 arribarà la fi del món. Per evitar-ho Míchel deurà reunir tres eixos: el del Passat, el del Present i el del Futur.
A partir d’ aquesta trama intrigant, l’ autora del llibre, la valenciana Laura Gallego, ens farà un relat d’ aventures ambientat en la part més obscura de l’ època medieval, aquella que temia l’ arribada de la fi del món en l’ any 1000 i que va viure les penúries i les guerres amb especial crueltat.
Així també, la descripció de paisatges medievals que van des de la Península Ibèrica fins a les Illes Britàniques és també molt completa i ens pot ajudar a conèixer molt millor aquesta època històrica a partir d’ una novel·la d’ aventures.
Laura Gallego García, va nàixer a Quart de Poblet (València) en 1977, escriptora des dels 22 anys és una de les autores de novel·la juvenil més seguides d’ Espanya, Finis Mundi va ser el seu primer llibre i va ser guanyador del premi Barco de Vapor al 1998.



Abel Blasco

Cruzada en "jeans"


Crusade in Jeans
Beckman, Thea
Edició: SM Colección Gran Angular, 1983

Novel·la d’ aventures ambientada en l’ Edat Mitjana en el període de les croades i, més concretament, en la Croada dels Infants, tal volta la menys croada de totes, al no tenir l’ aprovació papal, però també la que més fervor religiós va despertar en aquells que participaren, al voltant de 7000 xiquets.
L’ autora, nascuda a Rotterdam, és Thea Beckman, aquesta especialista en psicologia ha escrit 10 novel·les històriques amb una clara intenció: animar a la lectura a tots els joves.
A Cruzada en Jeans, Rudolf Hefting, un jove d’ uns 15 anys viatja amb una màquina del temps a 1212 i es perd a la ciutat alemanya de Colònia. Acabarà unint-se a tots aquells joves i infants que formen un exèrcit de croats per reconquerir Terra Santa. El protagonista viurà una aventura en plena època medieval, on ajudarà als infants croats en molts problemes que tindran que afrontar per a arribar a Gènova i embarcar-se cap a Jerusalem.
Cruzada en jeans és una novel·la històrica d’ aventures que intenta fugir dels prínceps i princeses i que ens vol mostrar la vertadera realitat de la societat medieval a través dels participants en la Croada dels Infants. Basada en un fet que va ocórrer en realitat, qui s’ acoste a la seua lectura descobrirà valors fonamentals de l’ Edat Mitjana com la lleialtat, la justícia o la religiositat.
L’ any 2006, es va fer una pel·lícula basada en aquesta novel·la anomenada Cruzadas: Atrapado en el pasado. El llibre és molt més complet, però la pel·lícula també ens relata molt bé la vida a l’ època medieval.


dimecres, 7 de desembre de 2011

Sin noticias de Gurb


Barcelona, agost de 1990:
Aquesta és la data i el lloc elegit per l’ autor d’ aquest llibre, Eduardo Mendoza, per fer una novel·la que barreja ciència ficció, crítica satírica i humor el qual moltes vegades és bastant surrealista i provoca el somriure fàcil durant la seua lectura.
Enamorat de la ciutat de Barcelona (de la seua història, de la seua trama urbana, dels seus ciutadans…) on ambienta moltes de les seues novel·les,  Eduardo Mendoza és un autor atípic, va estudiar Dret i va exercir com advocat durant molts anys, per acabar de traductor de l’ ONU a Nova York.
Sin noticias de Gurb és tal volta una de les novel·les més famoses d’ aquest autor, juntament amb La verdad sobre el caso Savolta o la recent Riña de gatos. Madrid 1936, que va ser guanyadora del premi Planeta l’ any 2010.
A Sin noticias de Gurb, se’ns relata la desaparició d’un extraterrestre a la ciutat barcelonesa, després d’ haver adoptat la forma humana de Marta Sánchez. No obstant, ell no és el protagonista, sinó el seu company alienígena que ix a buscar-lo desesperadament i que serveix de narrador per a aquesta història on la realitat de la societat urbana barcelonesa i relat fantàstic es van alternant.
La intenció d’ Eduardo Mendoza és fer-nos vore a través dels ulls del cada vegada més sorprès narrador que vaga per Barcelona en busca de Gurb, aspectes de les ciutats espanyoles com: la societat consumista i competitiva; la insolidaritat i la pobresa; el trànsit intens i les preses; les obres als carrers, la pol·lució... A pesar de ser una novel·la escrita als anys 90, els que s’ apropeu a la lectura d’ aquest llibre voreu com els problemes urbans que relata no han canviat molt amb el pas del temps.
La novel·la està redactada en forma de diari personal, que realitza l’ alienígena que ix en busca de Gurb. Aquesta estructura ajuda a que el llibre es faça molt més curt del que ja és i que la lectura dels 15 dies d’agost de 1990 en que transcorre la novel·la siga ràpida i bastant divertida.
Per finalitzar, vos deixe alguns enllaços comentats que vos poden ajudar a conèixer millor Sin noticias de Gurb:

Abans de publicar-se com a llibre, aquesta novel·la va ser publicada per capítols al diari El País durant l’ agost de 1990 aprofitant l’ estructura de diari personal, ací vos deixe un enllaç on apareixen els dos primers capítols de llibre publicats l’ 1 i 2 d’agost de 1990 al diari el País:

També, que la temporalització del llibre siga l’ Espanya de la dècada dels 90 i el propi toc surrealista de la novel·la, comporten que alguns personatges, comentaris, referències...vos siguen desconeguts, vos deixe aquest enllaç on apareix en pdf l’explicació d’alguns d’aquests conceptes ( estan dividits en cadascun dels dies en els que transcorre la novel·la):

Al cercador de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (que apareix a l’ apartat del bloc les teues biblioteques), podeu comprovar com aquesta novel·la està disponible a moltes biblioteques de la ciutat de València ( algunes d’ elles tant prop de nosaltres com les biblioteques de Casa Reina o la Constantí Llombart). No obstant, el preu de la novel·la és molt assequible i podeu trobar-la o demanar-la a qualsevol llibreria, segur que no vos en penedireu...
Situació biblioteques ciutat de València: http://batchgeo.com/map/f4f378eaf3291755cd07bdd6e587ba03

Per últim, un comentari de l’ autor sobre la novel·la a una entrevista a la web de RTVE:


Abel Blasco

dimecres, 16 de novembre de 2011

Camps de maduixes


Luci, una xica de 18 anys, en una discoteca amb els seus amics es pren una pastilla d'Eva, derivat de l'èxtasi, i entra en coma. El seu nuvi i els seus pares, mentres ella lluita per sobreviure, tractaran de fer front a la situació, plantejant-se cada personatge la seua pròpia actitud i responsabilitat en l'esdeveniment.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Magneto testamento


X-Men: Magneto testament nº 1-5 (2008-2009)
Pak, Greg. (guió); di Giandomenico, Carmine. (dibuix). Traducció al castellà: Santiago García.
Edició: Panini, 2009. (100% Marvel)


 "...dicen que el clavo que sobresale lo machacan..." 

Un còmic de la “Marvel” ací? Sí, per què no! 

En aquest volum s’arrepleguen els 5 números que integren l’edició americana de “Magneto: testament” i que van ser publicats entre novembre de 2008 i març de 2009. Ens conta la història de la joventut de Max Eisenhardt, un adolescent jueu, fill d’un veterà de la Gran Guerra. La història comença el 15 de setembre de 1935, en la ciutat de Nuremberg...  Mentre Max guanya una competició de llançament de javelina, el setè congres anual del NSDAP anuncia les Lleis de Nuremberg. Eixe fet, en el que Max se veu envoltat sense voler, marcarà un abans i un després en la seua vida. D’ací a Auschwitz, sols hi ha un pas...I dins del món mutant de la Marvel, eixe serà el moment en el qual començarà a forjar-se la amarga i ressentida personalitat de Magneto, uns dels "arxienemics" més estimats de l'Univers Marvel. 

La qualitat del dibuix de Di Giandomenico i la intensitat del guió de Pak el fan, com a còmic, una obra de molt bona qualitat, en algunes opinions de les millors sobre els herois mutants de l’any 2009. I més enllà del món de la Marvel, és una obra molt rigorosa que ha comptat amb l’assessorament històric de Mark Weitzman, del Simon Wiesenthal Center i que ens mostra la baixada a l’infern del jueus de les ciutats del Reich abans i durant la II Guerra Mundial. Les referències al diferents moments històrics són contínues, i les peripècies de la família Eisenhardt ens serveixen de fil conductor: l’anunci de les Lleis de Nuremberg, la nit delsvidres trencats, l’entrada de les tropes alemanyes a Polònia, la formació del ghetto de Varsòvia, el trasllat al camp d’Auschwitz i la "vida" dels condemnats, l’intent dels jerarques nazis de fer desaparèixer les proves del genocidi davant l’avanç soviètic...

El to de l'obra és diferent a la ja comentada "MAUS". Mentre que el còmic d'Spiegelman té el caràcter íntim, personal i subjectiu d'allò viscut en aquest cas per son pare, i de les conseqüències que aquestes experiències tenen en la seua vida quatidiana i la relació amb el seu fill, en Testamento la història de Max no és més que el fil conductor a través del qual se'ns mostra tot l'horror de la política antisemita i d'extermini del III Reich. No vull amb açò restar valor o intensitat a l’obra. És tracta d’un còmic fantàstic per veure (sí, sí, veure) el funcionament de la maquinària de repressió i assassinat nazi, de les persecucions, de la bogeria col·lectiva, dels camps de concentració, dels “sonderkommandos” (sobre açò, hi ha un dibuix a doble plana -que no vaig a descriure ací-  especialment impressionant...).

El còmic inclou en les últimes pàgines la història de Dina Babbit, una pintora txeca presonera en Auschwitz que va ser obligada per Mengele a pintar retrats dels presoners jueus, i que acabà també obligada a retratar els  oficials nazis i les seues famílies. Set de les seues obres han sigut recuperades i estan exposades en el museu d'Auschwitz-Birkenau, en Polònia. Aquest documental gràfic, dibuxat per Neal Adams, està basat en un text de Rafael Medoff, director de l'Institut David S. Wyman  per als estudis de l'Holocaust.

dijous, 10 de novembre de 2011

Tintín en el Congo

Tintin au Congo 
Hergé (Georges Prosper Remi) (1930 i 1931, reeditat amb canvis en 1946)
Edició: Editorial Juventud (en castellà i valencià).


Un còmic clàssic, el segon de les històries i aventures de Tintin, publicat després de Tintin en el País dels Soviets. El jove periodista Tintin viatja cap al Congo on la seua sort d'aventurer el portarà a viure amb una tribu de la que arribarà a ser xamà, lluitar contra gàngsters, descobrir i caçar tota mena d'animals exòtics...

I més enllà de les seues bondats com a obra artística i literària, encara està d'actualitat per altres qüestions: aquest còmic, és cert, mostra ben a les clares l'actitud paternalista i de superioritat imperialista d'Europa (nosaltres), front als pobles colonitzats (els altres). En aquest cas, la metròpoli és Bèlgica i la colònia, el Congo. I el moment, potser, el de màxima expansió de l'imperi colonial que impulsà Leopold II, i que el seu nebot Albert I amplià amb els territoris de Ruanda i Burundi, cedits per Alemanya en el tractat de Versalles de 1919 en què es posa fi a la Gran Guerra.  I aquesta expansió, aquest domini i la victòria en la guerra exalten l'orgull patriòtic i de superioritat racial vers "els altres"...

Aquesta realitat és molt interessant des del punt de vista de l'estudiant d'història, en tant en quant és, simplement, el reflex d'un moment històric concret que l'autor va viure en primera persona -no perdem de vista que va ser publicat per primera vegada el 1930. Però també alça certa polseguera. Però... polseguera entre els afectats? I en aquest cas, quins afectats? O polseguera en la nostra societat europea "moderna", que veu com un còmic "innocent" reflexa, de forma tan simple, tan "per a xiquets", el que va ser una -trista- realitat històrica?

Aquesta polèmica no apareix ara. Ja al 1946, en la reedició que fa Hergé de l'obra, en color, amb menys pàgines i en un sol volum, canvia i suavitza alguns aspectes massa "imperialistes". Especialment destriable és la substitució d'una vinyeta on Tintin ensenya (alliçona) els alumnes africans que la seua pàtria és Bèlgica per una altra diferent on Tintin està donant una asèptica classe de càlcul, probablement forçat per les dificultats per editar l'obra original en alguns països i per una certa reacció internacional en un nou marc de relacions on l'ONU apareixia, després el desastre de la II Guerra Mundial com instrument de pau i bones relacions entre els estats (i on es comença a reconèixer el dret d'autodeterminació de les colònies...). Altre aspecte que també ha estat polèmic és el tracte que reben els animals, especialment alguns que a hores d'ara estan en perill d'extinció. Precissament han estat certs episodis de violència contra animals les parts censurades principalment en països nòrdic (molt mirats per aquestes coses...). Eixe és el cas d'una vinyeta on Tintin fa esclatar un rinoceront amb un cartutx de dinamita...





Fa pocs mesos, al setembre de 2011, començà un judici en Brusseles per la retirada del còmic de les llibreries, acusat per un ciutadà d'origen congolés de racista. La noticia, apareguda en diferents mitjans de comunicació (BBC, Público, El Mundo, Antena 3, El País, Levante EMV, Las Provincias, El Periódico...) va activar la participació i els comentaris dels lectors al respecte, i hi ha de molt interessants... i d'altres que perden el seu interés al seu prou inapropiats (en forma i contingut). Per què no continuar ací amb la discussió? Vinga, comenteu qualsevol cosa relacionada amb aquesta obra i la polèmica que arrossega ja des dels anys 40 (però des de la reflexió i el respecte; per a perdre'ls, hi ha altres llocs!).

Enllaços d'interés:

http://historiadoreshistericos.wordpress.com/2010/05/09/tintin-en-el-congo/
http://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/lado/oscuro/Tintin/elpviavia/20090523elpviavje_3/Tes
http://es.wikipedia.org/wiki/Tint%C3%ADn_en_el_Congo
http://es.wikipedia.org/wiki/Las_aventuras_de_Tint%C3%ADn#Primeras_aventuras_.281929-1934.29
http://www.editorialjuventud.es/0778-7.html

dimarts, 11 d’octubre de 2011

MAUS: Relat d'un supervivent

Maus: A Survivor's Tale
Spiegelman, Art (1986 -1a part- i 1991 -2a part)
Edició: Inrevés SLL. Tercera edició, 2006. Traducció al català: Felipe Hernández.

En aquest còmic, Art Spiegelman ens conta la història real de son pare, Vladek Spiegelman, presoner a Auschwitz. A partir d'una metàfora visual  tan simple (en el millor sentit de la paraula) com efectiva -els jueus són ratolins en un món dominat pels nazis-gats-, l'autor barreja les vivències de son pare i el seu reflex en la seua vida de vell en Amèrica del Nord amb tota una sèrie de traumes i dèries heretades d'aquelles experiències, i la relació entre pare i fill, també marcada, com tot en la vida del Vladek, per tot allò que va viure durant les persecucions i al camp d'extermini.

Simplement apassionant, resulta difícil parar una vegada s'ha començat a llegir. Un relat senzill i franc que amaga una trama terrible; i uns dibuixos també intencionalment senzills que no oculten el gran treball tècnic del seu autor, i que ens traslladen, amb el seu blanc i negre, a eixe moment gris de la història universal. Un llibre, amb totes les lletres, molt més que recomanable, quasi obligatori, i que fou, por tot el que hem dit i més, el primer còmic que rebé el premi Pulitzer l'any 1992, entre d'altres importants reconeixements. El còmic, de vora 300 pàgines, fou inicialment publicat en dues parts, en 1986 i 1991, que finalment conformaren un únic volum. 

Més sobre l'obra:
http://es.wikipedia.org/wiki/Maus:_Relato_de_un_superviviente
http://ca.wikipedia.org/wiki/Maus
http://www.guiadelcomic.com/comics/maus.htm (també amb informació sobre l'autor)
Més sobre l'autor:
http://es.wikipedia.org/wiki/Art_Spiegelman
A la plana d'Inrevès edicions hi trobareu més informació i una fitxa de treball per a professors molt interessant:
http://www.inreves.com/catala7/loader.html